Josep
Punsola
A
LA ROSSA DELS MEUS SOMNIS
Quin poder ocult a mi em domina
amagat en la teva cara riallera?
És potser lo blat dels teus cabells...
o la teva figura bonica i encisera.
O els teus ulls, bocins de cel,
espills d'una ànima blanca i pura;
o dels mils somnis plens de ventura
florint en el teus llavis dolços com la mel.
No sé, doncs, quin poder a mi m'atura,
que quan ho vull no puc parlar-te
i fins fa tema l'estimar-te
per por de tacar ta nítida blancura.
Març de 1930
Quin poder ocult a mi em domina
amagat en la teva cara riallera?
És potser lo blat dels teus cabells...
o la teva figura bonica i encisera.
O els teus ulls, bocins de cel,
espills d'una ànima blanca i pura;
o dels mils somnis plens de ventura
florint en el teus llavis dolços com la mel.
No sé, doncs, quin poder a mi m'atura,
que quan ho vull no puc parlar-te
i fins fa tema l'estimar-te
per por de tacar ta nítida blancura.
Març de 1930
Salvador Espriu
ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
Oh, que
cansat estic de la meva
covarda,
vella, tan salvatge terra,
i com
m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que
la gent és neta
i noble,
culta, rica, lliure,
desvetllada
i feliç!
Aleshores, a
la congregació, els germans dirien
desaprovant:
“Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home
que s’en va del seu indret”,
mentre jo,
ja ben lluny, em riuria
de la llei i
de l’antiga saviesa
d’aquest
meu àrid poble.
Però no he
de seguir mai el meu somni
i em quedaré
aquí fins a la mort.
Car
sóc també molt covard i salvatge
i estimo a
més amb un
desesperat
dolor
aquesta meva
pobra,
bruta,
trista, dissortada pàtria.